Per a fer la marató de València d'aquest any, que és la setmana que ve, s'ha entrenat dur i de manera continuada i controlada. No obstant, una marató va més enllà d'únicament el córrer. És a dir, que hi ha molts factors, com la nutrició, la tàctica, la hidratació o els psicològics, que poden influir en aconseguir la marca o objectiu dessitjats o no. Així, presentem un document (destinat per a l'ús personal) en el que, de manera resumida i general, es resalten els factors que creem més rellevants per a tindre en compte en el marató.
Com hem comentat, tot aquell entrenador amb un mínim de formació ha d’incorporar amb rigor programes de força específics a l’esport en qüestió. Concretament, als esports de resistència, sabem quehi ha moltes possibilitats de que un treball de la força mal plantejat interferisca negativament en l’entrenament específic de resistència, així que hem de prendre mesures i saber com organitzar les sessions per tal d’optimitzar el temps i maximitzar els efectes del treball d’ambdues capacitats físiques. Així, sorgeixen preguntes com: La força abans o després de la resistència? Depén del tipus de força o del de resistència? Millor treballar-les juntes o separar-les? Anem a intentar aclarir com organitzar-ho per a que aquesta interferència negativa o concurrència siga mínima o inexistent, o inclús que siga positiva. Ací van algunes premisses:
Com hem comentat en l’entrada anterior, ja quasi ningú dubta de la utilitat i necessitat de treballar la força en qualsevol esport. Però, per què és important als esports de resistència?
Cada vegada els esportistes de resistència i entrenadors se n’adonen més de la importància i necessitat de treballar la força per a augmentar el rendiment. No obstant, la força, i encara que depén en certa mesura de l’esport, no és un factor directe de rendiment, si no més bé és un limitant d’aquest. Açò vol dir que si no tenim certs valors en algunes manifestacions de la força, no podrem desenvolupar altres factors que sí seran determinants. En funció de l’esport podríem dir que la força pot tindre encara major importància (el cas de l’esportista de trail, per exemple), però anem a veure unes recomanacions comuns i generals que deguem d’atendre a l’hora de planificar.
L'índex de resistència és un paràmetre que ens permitix calcular numèricament la pèrdua de velocitat que tenim a mesura que s'augmenta la distància. Així, tenint en compte la nostra velocitat aeròbica màxima (VAM) i la marca en qualsevol distància (hem d'atendre a que ha de ser per pla, aspectes climàtics estàndard...), podrem calcular el nostre índex. Sabem que dos corredors amb la mateixa VAM, poden tindre una marca molt diferent en una cursa, i uns dels factors que ho expliquen, entre d'altres, és l'índex de resistència. Quan més reduït siga aquest (el valor negatiu), significarà que tenim millor índex i que, per tant, som esportistes que se'ns dóna bé les distàncies de fons. Si aquest índex és elevat, significa que ens falta entrenament (generalment volum) o bé que som esportistes que se'ns dóna millor les distàncies més curtes. Hem de saber quin és l'índex de resistència individual en cada prova per a poder interpretar les dades, així com també per a poder predir marques. Per a tindre una referència, els esportistes d'èlit solen estar sobre -3, el corredor popular al voltant del -6 i el -7 i aquell que s'inicia entre -10 i el -12. Deixem baix un exemple de dades d'un esportista d'un bon nivell amateur.
