ACTUALITZAT 23/01/2018
En el següent article presentem estratègies encarades a la recuperació de l’esportista de resistència, encara que les podem aplicar a molts altres esports. Així, i a banda de la importància de la planificació, de seguir un programa d’entrenament i tindre un seguiment personalitzat d’assimilació de la càrrega programada (diari d’entrenament, quantificació de la càrrega externa, escala POMS, escales subjectives de percepció de l’esforç, TQR –total quality recovery-, variabilitat cardíaca...), i sabent que el programa d’entrenament pot ser i és normalment flexible i modificable en funció d’eixa assimilació, les estratègies de recuperació són i deuen ser una ferramenta indispensable que hem d’utilitzar per a poder progressar en l’entrenament diari, i hem de donar la rellevància que li cal. Sabem que un entrenament de qualitat no és res sense una bona recuperació i que, com ja hem dit altres vegades, l’entrenament no acaba quan deixem de practicar activitat física, si no que existeixen una sèrie de “deures” (normalment coneguts com a entrenament invisible) que l’esportista ha de fer per a optimitzar i maximitzar l’efecte de l’entrenament. I açò té major importància, si cap, en etapes on l’entrenament s’endureix o quan estem en ple període competitiu.
