ESTRATÈGIES DE RECUPERACIÓ POST-EXERCICI

ACTUALITZAT 23/01/2018

En el següent article presentem estratègies encarades a la recuperació de l’esportista de resistència, encara que les podem aplicar a molts altres esports. Així, i a banda de la importància de la planificació, de seguir un programa d’entrenament i tindre un seguiment personalitzat d’assimilació de la càrrega programada (diari d’entrenament, quantificació de la càrrega externa, escala POMS, escales subjectives de percepció de l’esforç, TQR –total quality recovery-, variabilitat cardíaca...), i sabent que el programa d’entrenament pot ser i és normalment flexible i modificable en funció d’eixa assimilació, les estratègies de recuperació són i deuen ser una ferramenta indispensable que hem d’utilitzar per a poder progressar en l’entrenament diari, i hem de donar la rellevància que li cal. Sabem que un entrenament de qualitat no és res sense una bona recuperació i que, com ja hem dit altres vegades, l’entrenament no acaba quan deixem de practicar activitat física, si no que existeixen una sèrie de “deures” (normalment coneguts com a entrenament invisible) que l’esportista ha de fer per a optimitzar i maximitzar l’efecte de l’entrenament. I açò té major importància, si cap, en etapes on l’entrenament s’endureix o quan estem en ple període competitiu.

RECOMENDACIONES PARA EL EJERCICIO FÍSICO

Os dejamos un magnífico artículo publicado (pincha aquí) en la revista Medicina Clínica que nos parece muy esclarecedor. Recomendamos fijarse en la amalgama de beneficios del ejercicio físico, en los factores como la frecuencia, dosis, duración, progresión e intensidad, y en los posibles riesgos (ampliamente superados por los beneficios). 

PREVENCIÓ DE LESIONS ESPORTIVES

Les lesions esportives es relacionen directament amb la salut i amb el rendiment: amb la salut, està clar, ja que qualsevol mecanisme que danye el nostre organisme va a perjudicar-nos; i amb el rendiment, és un limitant perquè interrompem els procés d’entrenament total o parcialment, amb l’empitjorament o estancament que això pressuposa. Aleshores què podem fer? Doncs prevenir-les.

“FLATO” O DOLOR ABDOMINAL TRANSITORIO (DAT): ¿QUÉ HACER Y CÓMO PREVENIRLO? (PARTE II)

En la primera parte de este artículo, vimos las diferentes teorías que explicarían qué es y por qué se produce el dolor abdominal transitorio, comúnmente llamado flato. Pero, ¿sabes cómo prevenirlo, hacerlo desaparecer o al menos aliviar sus síntomas? En esta segunda parte te presentamos algunas recomendaciones prácticas para paliarlo

  • 1
  • 2

Facebook

Newsletter