TESTS DE LA MUSCULATURA DEL TRONCO

La salud de la columna lumbar está determinada en parte por la resistencia muscular de la musculatura del tronco. Además, dicha musculatura podría tener un papel importante en el rendimiento, ya que al ser el "centro" de sustento por el que pasan todas las fuerzas, su fatiga tendría un efecto perjudicial en la técnica específica del deporte, la coordinación en general, el control de la postura y la estabilidad raquídea. Así que cobra doble importancia su entrenamiento: salud (sobre todo en su vertiente de prevención de lesiones) y rendimiento. De hecho, por ejemplo, en el corredor de montaña se asocia un encorvamiento de la zona lumbar cuando se echa el cuerpo para atrás a una fatiga de dicha musculatura, perjudicando así un factor clave como es la economía de carrera.

FORÇA EN XIQUETS I ADOLESCENTS: CANVI DE CONCEPCIÓ

Antigament, l’entrenament de força per als xiquets i joves tenia un plantejament més bé conservador, no recomanant-lo en pràcticament cap cas. L’edat en que començava a prescriure’s era després de la pubertat, passant a ser contraindicat en edats primerenques per por sobre tot a efectes perjudicials sobre el desenvolupament ossi i el ple creixement corporal. Lluny d’açò, actualment s’han demostrat beneficis per al creixement, autoestima, maduració, rendiment, prevenció de lesions, millora del perfil greix.... I tot açò més accentuat en dones.  Demostrant-se, a més, que l’estrés que provoca un entrenament de força apropiat pot ser un estímul beneficiós per a l’os i el creixement (la força no para el creixement del xiquet, més bé al contrari). Així que, actualment, podríem dir que hi ha un consens mundial per part dels experts en el que recolzen la participació supervisada de joves en entrenaments de força, i que aquestos programes poden resultar segurs i efectius per a la millora de la salut i el rendiment d’aquest grup de població. 

MARATÓ: NOMÉS CÓRRER?

Per a fer la marató de València d'aquest any, que és la setmana que ve, s'ha entrenat dur i de manera continuada i controlada. No obstant, una marató va més enllà d'únicament el córrer. És a dir, que hi ha molts factors, com la nutrició, la tàctica, la hidratació o els psicològics, que poden influir en aconseguir la marca o objectiu dessitjats o no. Així, presentem un document (destinat per a l'ús personal) en el que, de manera resumida i general, es resalten els factors que creem més rellevants per a tindre en compte en el marató.

Loading...

Arcadio Margarit Boscà

EXERCICI FÍSIC I EMBARÀS

ACTUALITZAT 28/05/19

Fa unes dècades l’activitat física no es recomanava per a les dones embarassades. Actualment, s'estén que l'embarassada no està malalta i, per tant, si no hi ha alguna contraindicació clara, aquesta recomanació no té cap tipus de recolzament científic. De fet, la Societat Canadenca de Fisología de l'Exercici recomana que en cap cas s'hauria de recomanar el repòs absolut i sí un mínim d'activitat física per a una dona embarassada. A més, de manera clara i com comentarem a continuació, s’han vist amplis beneficis de continuar o d'incloure la pràctica d’exercici físic durant l'embaràs. A pesar d’açò, hem d’atendre a unes consideracions i unes pautes específiques per a aquest tipus de població per a què siga efectiu, i sobretot per a què no siga  contraproduent.

ESTRATÈGIES DE RECUPERACIÓ POST-EXERCICI

ACTUALITZAT 23/01/2018

En el següent article presentem estratègies encarades a la recuperació de l’esportista de resistència, encara que les podem aplicar a molts altres esports. Així, i a banda de la importància de la planificació, de seguir un programa d’entrenament i tindre un seguiment personalitzat d’assimilació de la càrrega programada (diari d’entrenament, quantificació de la càrrega externa, escala POMS, escales subjectives de percepció de l’esforç, TQR –total quality recovery-, variabilitat cardíaca...), i sabent que el programa d’entrenament pot ser i és normalment flexible i modificable en funció d’eixa assimilació, les estratègies de recuperació són i deuen ser una ferramenta indispensable que hem d’utilitzar per a poder progressar en l’entrenament diari, i hem de donar la rellevància que li cal. Sabem que un entrenament de qualitat no és res sense una bona recuperació i que, com ja hem dit altres vegades, l’entrenament no acaba quan deixem de practicar activitat física, si no que existeixen una sèrie de “deures” (normalment coneguts com a entrenament invisible) que l’esportista ha de fer per a optimitzar i maximitzar l’efecte de l’entrenament. I açò té major importància, si cap, en etapes on l’entrenament s’endureix o quan estem en ple període competitiu.

Facebook

Newsletter